Documentació pedagògica

La documentació pedagògica sorgeix de l’observació, la qual es basa en una visió rica de l’infant i en una pedagogia que escolta, destaca la veritable cultura de la infància mitjançant l’observació documentada.

Aquesta observació no és totalment objectiva, ja que està influenciada per la percepció dels docents, qui observen i seleccionen el que volen veure i entendre. Aquests, tant de manera individual com col·lectiva, decideixen què volen documentar, quins aspectes de la realitat mostraran i com interpretaran el que veuen. Així, es pren consciència que el que passa a l’aula és una construcció social compartida, on es tria què documentar i mostrar.

En aquest post veurem en què consisteix documentar i el paper i la importància dels agents implicats, infants, docents i famílies.

Què és la documentació pedagògica?

La documentació pedagògica es pot considerar com una forma de comunicació tant intrapersonal com interpersonal, ja que proporciona un espai per a la reflexió i el coneixement, tant a qui documenta com a qui llegeix.

Els lectors poden ser companyes de feina, infants, famílies i qualsevol persona implicada o interessada en el procés educatiu del centre, ja que és un material obert, accessible i útil, és a dir, comprensible.

En aquest sentit, la documentació pedagògica és un relat que registra el que ha succeït en una situació educativa, basant-se en anotacions, imatges, vídeos, àudios i en interpretacions tant individuals com col·lectives.

La documentació pedagògica és un relat que ofereix una certa distància respecte al treball realitzat, establint relacions creatives i coherents entre els ideals teòrics i la pràctica educativa, entre els principis que proclamem i les accions que duem a terme.

Es tracta doncs, d’una pràctica subjectiva que reflecteix la imatge que tenim de l’infant i com ens hem format com a pedagogs. Així, la documentació es considera un relat d’autoreflexió que pot esdevenir una font de debat i anàlisi crítica. Per tant, hauria de ser un registre públic que circuli entre els diferents membres de la comunitat educativa: infants, famílies, docents. Encara que la documentació és una pràctica personal i subjectiva, molts autors subratllen que el seu anàlisi en col·lectiu és el que afavoreix la transformació de la pràctica educativa.

Des d’aquesta perspectiva, la documentació es converteix en un acte potent per qüestionar les pràctiques tradicionals, contribuint a la seva mobilització i evolució.

En conclusió, podríem dir que la documentació és el relat testimonial que fa la persona docent sobre les seves pròpies pràctiques, emprant diversos tipus de registres que li permeten donar sentit a la seva tasca, tant per a ell mateix com per a la comunitat educativa.

El sentit de la documentació pedagògica

La documentació actua com una escolta visible, creant registres que no només evidencien les trajectòries i processos d’aprenentatge dels infants, sinó que també els fan possibles pel fet de ser visibles.

Un dels objectius de la documentació és assegurar l’escolta i l’autoescolta. A més, produeix documents capaços de testimoniar i de donar visibilitat a l’aprenentatge individual i col·lectiu.

 Així, una documentació pedagògica rica permet compartir, rellegir i valorar l’experiència viscuda, promovent processos metacognitius en la comunitat educativa facilitant la reflexió docent sobre la pròpia pràctica educativa.

El protagonisme dels infants en la documentació pedagògica

Un excés d’activitat per part de la persona docent pot comportar una actitud passiva de l’infant, és per aquest motiu que és important donar protagonisme a l’alumnat deixant que aquests prenguin la iniciativa i actuïn de la manera més autònoma possible.

Per una banda, el paper de la docent s’enfocarà a crear escenaris i situacions d’aprenentatge en què els infants siguin protagonistes i puguin aprendre per ells mateixos, fent ús dels seus coneixements i dels seus recursos personals. I per altra banda, acompanyarà l’infant, guiant-los de manera productiva i promovent aquesta autonomia.

La documentació i la reflexió pedagògica vinculada a aquesta, permetrà descobrir les inquietuds i els interrogants dels infants per tal de donar continuïtat a diferents situacions d’aprenentatge, i també contribuirà a que les docents posin en pràctica diferents estils i estratègies educatives que observin que funcionen per a cada infant.

Per altra banda, la documentació també contribuirà donar continuïtat i promoure l’interès pels aprenentatges realitzats, ja que la curiositat i la confiança dels infants es veu beneficiada quan contemplen allò que han aconseguit.

És per aquest motiu que la documentació per a l’infant és important pel propi procés d’aprenentatge, ja que podran veure’s en les fotografies, tocar les seves produccions, observar les accions realitzades, i per tant, regulant el propi procés d’aprenentatge de manera natural.

Documentació pedagògica i relació amb les famílies

La primera socialització dels infants és en la família, i aquesta té un paper essencial en el desenvolupament de l’infant i les primeres relacions amb l’entorn. Per tant, és important establir ponts i relacions positives i constructives entre la institució familiar i la institució escolar, implicant a les famílies en la vida i la cultura escolar.

Per aconseguir ampliar i consolidar aquesta relació, la documentació es presenta com una oportunitat molt interessant per mostrar els diferents avenços dels infants a l’escola.

Així, la documentació és presenta com una oportunitat per mostrar i compartir amb les famílies, i per informar sobre les diferents tasques i accions realitzades al centre educatiu i a l’aula, i per a què puguin observar els diferents processos d’aprenentatge dels infants.

Aprèn i descobreix més coses sobre la documentació pedagògica amb el dossier que hem elaborat per estar al dia i aprendre a documentar a l’escola!!