Ambients d’aprenentatge

Els ambients d’aprenentatge són escenaris dinàmics i flexibles, que busquen potenciar aprenentatges significatius per a l’infant, qui participarà i intervindrà tot prenent decisions sobre les seves accions i les experiències d’aprenentatge que s’hi portin a terme.

En aquest post veurem les característiques dels ambients, parlarem sobre els seus avantatges i l’autonomia que promouen, la seva planificació, i també veurem un exemple d’ambient sobre la tardor.

Què són els ambients d’aprenentatge

Els ambients d’aprenentatge són espais dinàmics i flexibles, en els quals s’hi desenvolupen aprenentatges significatius i actius, amb flexibilitat temporal, flexibilitat en l’organització de l’alumnat i a nivell de varietat de materials i recursos d’aprenentatge, amb la finalitat de promoure i afavorir el desenvolupament de competències personals, socials i cognitives útils tant dins com fora de l’escola.

Entre les característiques principals dels ambients, podem dir que:

• L’alumne és qui construeix el seu propi aprenentatge a través de l’experimentació, la recerca, l’observació, la creació, la imaginació, la interacció, l’emoció, etc.
• El docent és qui organitza i crea l’ambient d’aprenentatge, alhora que orienta i afavoreix l’experimentació i la pràctica en els alumnes.
• L’organització dels ambients no té en compte l’edat cronològica dels alumnes, sinó que aquests s’organitzen en funció dels seus interessos, de manera que els infants amplien els vincles d’amistat entre alumnes de diferents aules.
• Els materials que conformen l’ambient són motivadors, atractius i variats amb l’objectiu d’afavorir l’aprenentatge de tots els alumnes, fent possible la inclusió de tots aquests, tenint en compte les diferents edats i ritmes d’aprenentatge.
• Els ambients són espais que faciliten la comunicació i les relacions, que ofereixen materials i propostes d’aprenentatge que estimulen la curiositat, la creativitat i el diàleg, tot afavorint la lliure expressió d’idees, interessos i necessitats.
• Promouen l’atenció a la diversitat dels infants, i la personalització dels processos d’aprenentatge, ja que és l’infant qui decideix la funció que li donarà als diferents materials de la proposta.

Avantatges dels ambients d’aprenentatge

Els que hem treballat per ambients a l’aula ja hem pogut veure tots els avantatges que comporta pels infants i pel seu propi procés d’aprenentatge.

L’ambient i l’escenari d’aprenentatge planificat promou el coneixement i la interacció amb els companys i companyes.

Facilita el contacte amb materials diversos i diferents propostes d’aprenentatge amb enfocaments globalitzats i integrals, que donen resposta a diversos aspectes cognitius, socials i afectius dels infants.

Els espais són diversos, ja que podem treballar per ambients a l’aula, però també als passadissos, porxos, pati, entrada, etc. En aquest sentit, tot el centre educatiu esdevé un espai d’aprenentatge.

L’ambient permet que els infants se sentin acollits, de manera que l’estètica i l’organització del mateix prenen una gran importància.

Promouen l’autonomia de l’alumnat.

Afavoreixen el sentiment de pertinença a un grup i s’estableixen vincles de cooperació.

Els infants s’ajuden i hi ha molta interacció positiva.

La personalització dels processos d’aprenentatge es veu millorada, ja que cada infant, en funció de les seves capacitats i interessos, decidirà quines accions realització amb els elements i materials de cada proposta oberta i flexible.

Planificació i organització d’ambients

Per a la planificació i organització dels ambients, hem de tenir en compte molts factors, com l’espai, els materials i el mobiliari, el temps, l’organització dels infants, les propostes, etc.

Iglesias (2008) assenyala que des del punt de vista educatiu, un ambient d’aprenentatge està format per quatre dimensions interrelacionades:  la dimensió física, la dimensió funcional, la dimensió temporal i la dimensió relacional.

La dimensió física fa referència a tot allò que ocupa l’ambient i la seva organització. És l’espai físic, la seva estructura (finestres, parets, terra), el mobiliari, els elements decoratius i el material, així com la seva organització i distribució dins l’espai.

La dimensió funcional té a veure amb la manera d’utilitzar els diferents espais, amb la seva polivalència i el tipus d’activitat que s’hi desenvolupa.

La dimensió temporal fa referència a l’organització del temps i als moments en què els diferents ambients són utilitzats. També té a veure amb el ritme en què es porten a terme les diferents activitats.

I la dimensió relacional es refereix als vincles que s’estableixen dins l’ambient d’aprenentatge i que estan relacionades amb la llibertat d’accés a aquests, les normes, la participació, els agrupaments i les activitats que s’hi desenvolupen.

Així, les diferents dimensions que formen els ambients d’aprenentatge, i la relació que s’estableix entre aquestes ens indica que no són estàtics i que cada persona que s’hi vincula el percep des d’una perspectiva diferent.

Per a Malaguzzi -responsable de la renovació pedagògica que es va engegar a partir dels anys 60 a les escoles de Reggio Emilia (Itàlia)- un ambient d’aprenentatge ha de ser un espai únic, creatiu i segur, que afavoreixi múltiples possibilitats i que promogui les relacions entre aquells que l’ocupen. Així, un ambient esdevindrà un reflex d’allò que els infants poden arribar a fer i a ser per ells mateixos.

Quan entrem en una escola en la es treballa per ambients, podem observar una gran diversitat i riquesa d’espais, de materials, d’equipaments i de molta informació a nivell visual sobre les construccions i tasques elaborades pels infants en un entorn en el que conflueixen l’estètica dels espais, la seva funcionalitat i les evidències d’aprenentatge.

Els espais d’aprenentatge transmeten missatges sobre els valors i les relacions que s’estableixen en aquests, i mitjançant l’observació es pot percebre com promouen accions, sensacions, conductes i actuacions diverses segons cada un dels seus dissenys.

En altres posts veurem la importància de planificar els ambients, i aprofundirem més en aquests aspectes organitzatius.

Un exemple d’ambient: Ambient de tardor

Us proposem que feu una ullada al nostre ambient de tardor. Aquest ambient l’hem dissenyat i programat amb la finalitat de treballar competències de diferents eixos d’aprenentatge amb un enfocament globalitzat, vivencial i pràctic.

Hem proposat crear diferents espais dins l’ambient de tardor, en concret, 5 espais diferents que es trobaran a l’aula, i que en algun cas també es poden portar a terme al pati de l’escola o als passadissos, si el material ho requereix.

El primer espai és del de trobada, benvinguda i tancament, en el que els infants seuran en rotllana i els recordarem les normes de l’ambient i farem una introducció a la tardor i a les propostes que hi trobaran.

Els altres 4 espais de l’ambient de tardor ja estaran destinats a treballar competències de diferents eixos. Per exemple, hi ha el micro-espai matemàtic, en el que els infants decidiran què fer amb els diferents materials i les propostes obertes per treballar la numeració, les quantitats, la lògica matemàtica, fer seriacions, etc.

Un altre espai està destinat a la documentació de l’infant, on hi trobarà guies sobre bolets, tipus de fulles, contes i àlbums il·lustrats sobre la tardor.

Els altres dos espais estaran destinats a treballar la consciència fonològica i l’expressió artística a través d’elements naturals.

La programació d’ambients d’aprenentatge

Juntament amb la planificació i descripció de les accions que els infants podran portar a terme, també hem elaborat la programació didàctica de l’ambient de tardor. En aquesta hi trobaràs tots els elements curriculars ben connectats i relacionats, com són les competències específiques dels diferents eixos d’aprenentatge, els objectius competencials, els criteris d’avaluació, etc.

No t’ho perdis i apunta’t a la tribu de docents que ja gaudeixen d’aquesta proposta i moltes més! Amb la subscripció anual tot són avantatges i disposaràs de tots els recursos que necessites en el teu dia a dia!